Vergonya

Fins ara, hi havia hagut, sobretot, la vergonya pels altres -que, ben mirat, de vergonya, no n'era i, en la mateixa mesura, tampoc no era pels altres, sinó que ell la vivia com a vergonya-, quan, de fet, era recriminació als altres, una queixa que no es podia dir en veu alta, que no sabia dir, que no gosava dir, perquè li feia por la reacció del món, i ho manifestava posant-se vermell, tremolant de cames, pixant furiosament. No n'era, de vergonya, sinó que era una violència contra si mateix que no era capaç de descarregar damunt els que transgredien les normes que ell s'autoimposava fanàticament, fins a l'extrem d'ofegar uns sentiments que, deixats al seu lliure albir, l'haurien menat a violar totes les normes; i alhora que ho menystenia, envejava el deseiximent de qui sabia parlar sense embuts, amb llengua esmolada.

"El metall impur", J. de Jòdar

Paternitat

L'àlbum de la felicitat es pot omplir amb cromos de gestos casuals. Capturats, per exemple, a quaranta per hora. L'escena va tenir lloc fa cosa d'un mes. Jo anava cap a la feina amb moto pel passeig de Colom. Deurien passar cinc o deu minuts de les set del matí. En passar pel costat del Govern Militar -just abans de tombar a la dreta per enfilar la Rambla- vaig veure un home jove mig ajupit mig assegut en un relleu de la part baixa de l'edifici. Diria que era l'escriptor Alfred Bosch però com que l'escena la vaig contemplar amb la moto en marxa no puc afirmar-ho amb convicció (i, d'altra banda, la identitat concreta de la persona no afecta gaire el que diré). Damunt dels genolls de l'home repenjava el cap un nen de 6 o 7 anys mig endormiscat amb un gest de lliurament absolut. Deurien esperar l'autobús escolar o potser un autocar que s'emportava el minyó uns dies a colònies. Com en una moderna Pietá el pare acariciava lentament el cap del fill tot confegint de manera involuntària una preciosa al·legoria de la paternitat. Una gota de felicitat fugaç i irrepetible enmig de la gran ciutat.

"Cromos de felicitat", Totxanes, totxos i maons, J. J. Isern

longing

"There are things you don't understand," I said. "I have no intention of summoning my daughter back. I may long for her but I don't want her here. That is why it is called longing. It has to go a long way. To the ends of the earth."
To his credit, he was not deflected by this nonsense.

"Age of Iron", J. M. Coetzee

Estatut estacionari

"Shit," said the Sheriff. "These guys are using taxpayers' money to test all the urine comes out of Wally Immelmann's place? You'll be telling me next they've got this satellite in statutory orbit over Wilma." He stopped and looked in horror up into the sky. "Could be reading the letters on my badge."
"I think the word is "stationary". Stationary orbit. You said "statutory orbit"."
Sheriff stallard turned his glazed eyes on his Deputy. He was beginning to feel quite mad. "Stationary, Baxter, stationary it can't be. Wilma's moving at around three thousand miles an hour. Has to because that's the speed the world goes round. Something like that. You can work it out. The world goes round once a day and the circumference is twenty-four thousand miles. So twenty-four goes into twenty-four thousand a thousand times. Work it out yourself. Well, if you've got a satellite out there squatting over Wilma... no, not squatting, let's cut the squatting. I don't want to think about that again. It's up there even further out than Wilma, and Wilma's way out enough for me the way those guys are acting, that baby has to be moving even faster just to keep up. Right?" Baxter nodded. "Good. So when I said "statutory" I mean "satutory". This operation has to be costing millions. So it's got to be statutory. Washington's approval. And who's been talking about cutting the Federal deficit?"

"Wilt in Nowhere", Tom Sharpe

Filosofia

By the time he'd swigged several more times from the bottle he was feeling almost philosophical.
"Wilt in Nowhere", Tom Sharpe

Ciberjoc

El món del ciberjoc ha crescut exponencialment en cinc anys. Actualment, hi ha unes 50 empreses multinacionals que operen des de paradisos fiscals, sobretot caribenys. Els seus efectes són devastadors, malgrat els esforços d'algunes associacions. L'addicció dels ciberjocs és molt superior als jocs "reals" per la disponibilitat absoluta i la manca de sistemes de control. El resultat són guanys milionaris basats en l'expoli de les economies familiars.

"Ludopaties", de bat a bat, Juan Antonio Donaire

Beaten

The wind is our friend, anyway, he thought. Then he added, sometimes. And the great sea with our friends and our enemies. And bed, he thought. Bed is my friend. Just bed, he thought. Bed will be a great thing. It is easy when you are beaten, he thought. I never knew how easy it was.
"The old man and the sea", Ernest Hemingway

Gödel

Un genial investigador llamado Kurt Gödel logró demostrar en 1932 la imposibilidad de unas matemáticas desprovistas de contradicción. Con ello desmontó de una vez por todas una convicción hondamente arraigada en los matemáticos, quienes desde entonces se ven obligados a aceptar que les resulta imposible zafarse de la inconsecuencia.
"Perspectivas de guerra civil", Hans Magnus Enzensberger